Estudio de los factores pronósticos de los abordajes quirúrgicos del cáncer de esófago

  1. Pagán Pomar, Alberto
Zuzendaria:
  1. Francesc Xavier Molina Romero Zuzendaria
  2. Francesc Xavier González Argente Zuzendaria

Defentsa unibertsitatea: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 2022(e)ko otsaila-(a)k 25

Epaimahaia:
  1. Ismael Díez del Val Presidentea
  2. Alessandro Bianchi Idazkaria
  3. Asunción Acosta Mérida Kidea

Mota: Tesia

Laburpena

INTRODUCCIÓ El càncer d'esòfag (CE) va ocupar el 2018 el setè lloc en incidència (572.000 casos nous) i el sisè en mortalitat general (509.000 morts), el que significa que el CE va ser responsable d'aproximadament 1 de cada 20 morts per càncer en 2018. El tractament quirúrgic segueix sent el pilar del tractament curatiu del càncer d'esòfag, amb una taxa de supervivència a 5 anys d'aproximadament el 40% - 50% quan està precedit de tractament neoadjuvant. L’esofaguectomia oberta s'associa amb una morbiditat i mortalitat significatives. Amb els avenços en la cirurgia mínimament invasiva s'ha reduït la morbiditat i la mortalitat associades amb la cirurgia, mantenint criteris oncològics. CONTINGUT DE LA INVESTIGACIÓ HIPÒTESIS Ens vam plantejar que l’esofaguectomia mínimament invasiva en el nostre medi, permet una limfadenectomia més extensa enfront de l'obtinguda pels abordatges oberts (esofaguectomia transtoràcica i esofaguectomia transhiatal). Si és així, valorar el seu impacte en la morbimortalitat, en la recidiva i en la supervivència dels pacients. OBJECTIUS Per obtenir els objectius plantejats en la present tesi s'han estudiat de manera retrospectiva 36 variables que es registren en una base de dades recollida de forma prospectiva amb 162 pacients intervinguts per càncer d'esòfag. Els objectius del treball són: a) Comparar el nombre de ganglis limfàtics obtinguts en els tres tipus d'abordatge quirúrgic de l’esofaguectomia pel CE realitzats a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i relacionar-lo amb la supervivència lliure de malaltia i la supervivència global. b) Analitzar la morbimortalitat peroperatòria en els diferents abordatges quirúrgics i els factors pronòstics que influeixen en ella, segons la classificació de Clavien-Dindo. c) Analitzar la recidiva en els diferents abordatges quirúrgics i els factors pronòstics que influeixen en ella. d) Comparar els tres tipus d'abordatge quirúrgic en l’esofaguectomia per càncer d'esòfag i els seus factors pronòstics segons: iv. Morbilitat v. Recidiva. vi. Supervivència. CONCLUSIÓ En base als resultats obtinguts després de l'anàlisi de la morbi-mortalitat, la recidiva tumoral, la supervivència actuarial i la supervivència lliure de malaltia, podem afirmar que els resultats de la nostra sèrie, s'adeqüen a les dades publicades i acceptades en la literatura en el tractament quirúrgic del càncer d'esòfag amb intenció curativa mitjançant esofaguectomia. Pel que fa a l'anàlisi de la morbiditat, l'abordatge transhiatal va ser el que va presentar un menor morbiditat. En l'abordatge transtoràcic els factors desfavorables per a la presència de morbiditat han estat el percentatge de ganglis afecte i el marge quirúrgic afecte. Els factors de risc relacionats amb la recurrència, han estat: l'estadi tumoral, la presència d'invasió vascular i la presència de nodes limfàtics positius. Els factors pronòstics desfavorables que hem relacionat amb una pitjor supervivència global han estat el marge quirúrgic afecte i el grau de diferenciació cel·lular. La presència d'un "lymph node ràtio" elevat s'ha vinculat com un factor desfavorable tant per a la supervivència global com la supervivència lliure de malaltia en l'abordatge mínimament invasiu en decúbit pron. Finalment, després de l'anàlisi de la sèrie, afirmem que l’esofaguectomia mínimament invasiva és l'abordatge que obté un major nombre de nodes limfàtics durant l’esofaguectomia per càncer d'esòfag sense augmentar la morbimortalitat, obtenint una menor recurrència locoregional. Cap abordatge quirúrgic, inclòs l'abordatge mínimament invasiu, aporta per si mateix una major supervivència global o una major supervivència lliure de malaltia.