Cáncer de mamala importancia de la información y del lenguaje en la relación médico-paciente

  1. López-Ruiz, José-Antonio 25
  2. Mieza-Arana, Juan-Antonio 1346
  1. 1 Sociedad Vasca de Patología Mamaria y Cáncer Ginecológico (SVPMyCG). Vicepresidente. Bilbao, España
  2. 2 Sociedad Vasca de Patología Mamaria y Cáncer Ginecológico (SVPMyCG). Presidente. Bilbao, España
  3. 3 Grupo IMQ. Clínica IMQ Zorrotzaurre. Servicio de Ginecología. Bilbao, España
  4. 4 Instituto Ginecológico Deusto. Ginecólogo. Bilbao, España
  5. 5 Grupo Preteimagen. Doctor en Medicina. Especialista en Radiodiagnóstico. Bilbao, España
  6. 6 Servicio Vasco de Salud-Osakidetza. Organización Sanitaria Integrada Ezkerraldea-Enkarterri-Cruces. Hospital Universitario Cruces. Servicio de Ginecología. Barakaldo, España
Zeitschrift:
Gaceta médica de Bilbao: Revista oficial de la Academia de Ciencias Médicas de Bilbao. Información para profesionales sanitarios

ISSN: 0304-4858 2173-2302

Datum der Publikation: 2024

Ausgabe: 121

Nummer: 1

Seiten: 22-27

Art: Artikel

Andere Publikationen in: Gaceta médica de Bilbao: Revista oficial de la Academia de Ciencias Médicas de Bilbao. Información para profesionales sanitarios

Zusammenfassung

Bularreko minbizia duten pazienteen diagnostikoa, tratamendua eta jarraipena da diziplina anitzeko ikuspegi eta jarduera baten abantailak erakusten dituen adibiderik ohikoenetako bat. Baina, diziplina anitzeko talde bateko kideen arteko desadostasunak eta taldeaz kanpoko osasun-profesionalen iritziak alde batera utzita, gizarte-sareen eta komunikabideen eragina da medikuen eta gaixoen arteko harremanetan interferentzia larria eragin dezakeena.Google doktorea geratzeko etorri da, eta, zoritxarrez, ezinbesteko erreferentzia bihurtu da gaixo eta senideentzat, batzuetan zaila baita bularreko minbiziaren kontsulta espezializatuetan aurre egitea. Bestalde, komunikabide batzuek eta prentsa arrosa deritzonak errealitate zientifikoarekin bat ez datozen ideia eta terminologia batzuk bultzatzen dituzte.Halaber, ez du asko laguntzen zenbait osasun-erakunderen barruan landutako “jarduera-gida” batzuk zabaltzen, beti hautatzen ez diren profesionalek prestatuak, jakintzei buruzko parametro objektiboetan eta arlo horretako esperientzian oinarrituta.Artikulu honen bidez, kontsulta medikoetan izaten diren egoerarik ohikoenetako batzuk argitu nahi dira, arestian azaldutako inguruabarrak direla medio, eta osasun arloko profesionalek gutxienez horri buruz hausnartuko dugulakoan (agian inozoa).

Bibliographische Referenzen

  • Boletín Oficial del Estado. Ley 41/2002, básica y reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. BOE núm 274, de 15 de noviembre de 2002. pp.40126-40132.
  • Barbero J. El derecho del paciente a la información: el arte de comunicar. An. Sist. Sanit. Navar. 2006;29:19-27.
  • Porroche-Escudero A. Problematizando la desinformación en las campañas de concienciación sobre el cáncer de mama. Gac Sani. 2017;31:250-252.
  • Brenes JM, Olivares ME, Merchán MJ, Moreno MA, Solabarrieta A, González B, et al. Cirugía reductora de riesgo en el cáncer de mama. Rev Senol Patol Mamar. 2015;28(3):136-142.
  • Cuadra Catalá N, Adrover Cebrián E. Prevención primaria, secundaria y terciaria. En: Estilo de vida y cáncer de mama. Actuaciones antes, durante y después del tratamiento. Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria. 2022.
  • Sun YS, Zhao Z, Yang ZN, Xu F, Lu HJ, Zhu ZY, et al. Risk factors and preventions of breast cancer. Int. J. Biol. Sci. 2017; 13: 1387-97.
  • Conner K. Mitos frente a datos sobre el cáncer de mama. (citado el 6 de Enero de 2024). www.breastcancer.org/es/datos-estadisticas/mitos-frente-adatos
  • El cáncer de mama en España: situación actual. Citado el 7 de Enero de 2024. GEICAM. www.geicam.org/sala-de-prensa/el-cancer-de-mama-en-espana.
  • López-Ruiz JA. Cáncer de mama en el era genómica: ¿sirve de algo la detección precoz?. Gac Med Bilbao. 2021;118:201-13.
  • Rosado Varela P, Baena Cañada JM, Quílez Cutillas A, González Guerrero M, Expósito Alvarez I, Nieto Vera J, et al. ¿Qué piensan las mujeres sobre la mamografía de cribado?. Encuesta en el programa de diagnóstico precoz de cáncer de mama. Rev Senol Patol Mamar, 2018;31(1):4-11.
  • Ren W, Chen M, Qiao Y, Zhao F. Global guidelines for breast cancer screening: A systematic review The breast. 2022; 64: 85-89.
  • Moumjid N, Gafni A, Bremond A y Carrere MO. Seeking a second opinión: do patients need a second opinión when practice guidelines exist?. Health Policy. 2007;80:43-50.
  • Ferro T, Prades J. Necesidades de información en el cáncer de mama y de atención en la supervivencia. Federación Española de Cáncer de Mama (FECMA). 2013.
  • Martín-Fernández R, Abt-Sacks A, Perestelo-Perez L y Serrano-Aguilar P. Actitudes de las mujeres diagnosticadas de cáncer de mama frente a la toma de decisiones compartida. Rev Esp Salud Pública 2013;87:59-72.
  • Feig SA. Radiation risk from mammography: is it clinically significant?. AJR Am J Roentegenol. 1984;143:469-75.
  • Mettler FA, Upton AC, Kelsey CA, Ashby RN, Rosenberg RD, Linver MN. Benefit versus risks from mammography: a critical reassesment. Cancer. 1996;77:903-9.
  • American College of Radiology (ACR). ACR BIRADS Mammography, Ultrasound and Resonance Imaging. In: ACR Breast Imaging Reporting and Data System, Breast Imaging Atlas, Reston, VA. American College of Radiology; 2003.
  • Elomrani F, Zine M, Afif M, L’annaz S, Ouziane I, Mrabti H, et al. Management of early breast cancer in older women: from screening to treatment. Breast Cancer (Dove Med Press). 2015;7:165-71.
  • Hartman M, Drotman M, Arleo EK. Annual screening mammography for breast cancer in women 75 years old or older: tos creen or not to screen. AJR Am J Roentgenol. 2015;204(5):1132-6.
  • Lee CS, Lewin A, Reig B, Heacock L, Gao Y, Heller S, et al. Women 75 years old or older: tos creen or not tos creen?. Radiographics 2023;43(5):doi:10.1148/rg.220166.